El passat 11 de gener va tenir lloc la primera roda de premsa de Donald Trump com a president electe dels Estats Units. Hi van assistir diversos mitjans americans i internacionals amb l’objectiu d’esclarir els recents escàndols que han sorgit arran de la seva victòria a les eleccions a partir de la formulació de preguntes. Anteriorment, Buzzfeed i la CNN van publicar que coneixien pràctiques socials i fiduciàries no grates sobre el president sense suficient comprovació.

Al començament de la roda de premsa, el conegut reporter de la CNN d’origen cubà, Jim Acosta, va demanar al president poder formular una pregunta després que Trump digués que el que havia publicat el seu mitjà era “mentida” i “insubstancial”. Però, llavors, el president es va negar a deixar-li formular la pregunta i li va demanar que fes silenci, a més de dir que “ells (la CNN) només publiquen notícies falses”.

A continuació analitzaré com han tractat els titulars referents a informació sobre aquest fet la mateixa CNN i un seguit de mitjans estatunidencs. Un succés que denota que sobretot la llibertat d’expressió del periodisme americà es pot veure afectada per l’arribada al poder de Donald Trump i per contra, posa en dubte que la pràctica periodística dels mitjans sigui l’adequada.

trump-1915253
Caricatura del president Donald Trump. PIXABAY

Parant atenció en els titulars, mitjans com Fox News, The Huffington Post, o Global News es limiten a dir que Trump es va negar a contestar la pregunta del periodista. Boston Globe parla d’un “cara a cara” i USA TODAY només titula “Trump a CNN: les vostres notícies són mentides”. La mateixa CNN publica “Trump fa callar un reporter de la CNN” i The New York Times obre amb “Trump i l’estat de conflicte”.

Respecte al contingut dels articles dels mitjans esmentats, la majoria només relaten el que ha passat durant la roda de premsa. Únicament Boston Globe explica la continuació del posterior enfrontament per les xarxes del responsable de premsa del president i el reporter de la CNN. I només The New York Times fa com un anàlisi o interpretació de la relació entre el president electe i els mitjans i de tots els rumors o informació que ha sortit a la llum després d’haver guanyat les eleccions. Els mitjans mencionats publiquen articles d’explicació dels fets sense interpretació, a excepció de The New York Times. Però cap article parla de la falta de respecte que el president ha tingut amb el reporter o d’abús de poder ni tampoc es qüestiona que pugui ser antidemocràtic cessar la paraula a un periodista essent el president electe d’una nació. Tampoc el propi mitja defensa al seu professional, es limiten a transmetre els fets com la resta.

És cert que el periodisme tracta de relatar el que ha passat, però ha de fer-ho amb interpretació. Referent a aquest tema, faltaria més interpretació en els articles o complementar-los amb altres articles interpretatius, partir d’alguna contextualització per fer entendre la informació i ajudar a formar l’opinió pública.

ALBA CABRERA